L’Orquestra Camerata XXI Ciutat de Reus presenta la música d’aventures que farà aixecar l’espectador de la cadira, la música romàntica que farà caure una llàgrima amagada, la música màgica dels contes d’animació que deixarà bocabadats grans i petits, la música que... 

I ho fa amb les bandes sonores que sempre hem volgut tornar a escoltar, amb la música de les pel·lícules d’animació més dolces i trepidants i, evidentment, amb la música que sempre ens fa somiar. 

Pirates del Carib, La bella i la bèstia, Nit al museu, Frozen, La, la, land, West side Story, La llista de Schindler i moltes melodies més transportaran el públic als racons més màgics, als mons més insòlits i als llocs més bonics que mai no hauria pogut imaginar. 

Intèrprets:
Miquel Massana, director
Orquestra Camerata XXI - Ciutat de Reus

Val la pena canviar la nostra manera de ser per tal d’agradar als altres? En aquest món de likes, què estem disposats a fer per tal d’agradar?

 La Sol és una nena molt especial: duu unes ales i porta ocells al cap. A la Sol li agrada moltíssim un noi que es diu Martí, però en Martí no li fa cas, no la mira, mai no la mira; de fet, sembla que ni la vegi. Els amics de la Sol li aconsellen que provi de canviar coses de la seva aparença física i de la seva personalitat perquè pugui despertar l’interès d’en Martí, i ella, que està disposada a tot, es desfà les cues dels cabells, es treu les ulleres, les pigues de la cara, les ales i, fins i tot, els ocells del cap.

Afortunadament, la Sol té una família que l’estima molt, que l’ha criat en harmonia, estimulant la comunicació, el respecte i, per descomptat, el sentit de l’humor. Ella soleta arribarà a conclusions precises i decisives per a la seva felicitat...

I per explicar aquesta història cantarem, ballarem, jugarem, riurem i, sobretot, ens estimarem!!!

Autora: Raquel Díaz Reguera
Adaptació i direcció: Paco Mir
Música: Jofre Bardají
Intèrprets: Anna Arena, Meritxell Termes i Albert Ruíz
Producció: Vania Produccions 

Guardafuegos és un grup de rock del Vendrell que ha buscat una aproximació honesta i respectuosa a la música d’arrels americanes, com una forma de vestir de forma natural les composicions de Rosendo Hernández.

En la seva música conflueixen efluvis de bandes i artistes clàssics, com ara Credence Clearwater Revival, Neil Young o Tom Petty, amb d’altres de més contemporanis, com són The Jayhawks o Band of Horses, sense oblidar el llegat que han deixat en l’àmbit estatal formacions com Los Deltonos, 091 o Quique González.

Guardafuegos presenta el seu nou disc Lo que tenga que ser, en el qual compta amb diversos músics convidats per fer gaudir el públic d’una tarda-nit especial.

Intèrprets:
Rosendo Hernández, veu i guitarra
Ferran Robusté, teclats
Oriol Moya, bateria
Miguel Martínez, guitarra
Marc Guitart, baix

Andrea Motis, cantant, trompetista, saxofonista i compositora, és una de les figures de jazz més aclamades del país, i figura en els cartells dels grans festivals  internacionals. En aquesta ocasió presenta  el seu nou espectacle A Swingin’ Story, que coprotagonitzarà al capdavant del seu quintet amb el cantant Randy Greer.  

Andrea i Randy s'uneixen per presentar una proposta acurada on predominen els estàndards, els grans èxits del món del jazz i també temes propis. Per primera vegada en la seva trajectòria, presenta un format de duo masculí-femení, un programa de contrastos vocals dinàmics i sensibles.

Amb Ella Fitzgerald i Louis Armstrong com a referència, i amb l'admiració cap a vocalistes com Mel Torné, Nat King Cole, Johnny Hartman, Frank Sinatra, Joe Williams, etc., Andrea Motis sempre havia volgut portar a l’escenari una col·laboració en format duo vocal amb un artista de gran veu, i considera que Randy Greer és la millor opció, tant pel seu swing com per l’ús personal del llenguatge musical, autèntic i ple d’emoció. 

Intèrprets:

Andrea Motis, veu i trompeta 
Randy Greer, veu 
Ignasi Terraza, piano 
Josep Traver, guitarra 
Joan Chamorro, contrabaix 
Esteve Pi, bateria 
+  convidats especials 

Smiley, després de l’amor és una brillant comèdia romàntica tremendament contemporània que explica la història d’amor entre l’Àlex i el Bruno, una parella que fa vuit anys que es va enamorar inesperadament i que ara s’enfronta a problemes una mica més madurs, però igual de divertits i entretinguts.

Han passat vuit anys des del darrer cop que vam veure l'Àlex i el Bruno, els protagonistes de Smiley, una història d’amor. Els vam deixar just després d'enviar-se un smiley -dos punts, un guionet i un parèntesi tancat que ho van canviar tot- i fent-se un petó de pel·lícula. Va ser un moment màgic. 

Però les coses no van anar com esperaven. Les seves diferències, petites i simpàtiques al principi, es van anar fent més i més grans a mesura que passaven els mesos. La realitat del dia a dia es va acabar imposant a l'enamorament edulcorat de les pel·lícules i, avui, vuit anys després, tot és ben diferent. L'Àlex està a punt de fer quaranta anys i el Bruno s'ha d'enfrontar a una de les decisions més importants de la seva vida. És en aquest punt crucial de les vides de tots dos que ens retrobem amb ells, en la segona part de l’exitosa comèdia Smiley, de Guillem Clua.

Autor i director: Guillem Clua
Intèrprets: Ramon Pujol i Albert Triola
Producció: Companyia Smiley amb La Brutal

Koko-Jean & The Tonics s’han tornat a reunir per fer néixer la seva primera criatura musical en forma d’un EP, batejat amb el nom de Hairwhip. Aquest treball té com a únic objectiu mostrar alguns dels èxits creats pel grup que fins ara han fet saltar i cridar els fans als seus concerts.

El primer que es nota en la seva nova aventura és un enfocament més espontani de les cançons, tot i mantenint la cruesa de la música negra que tant agrada. És soul? Rhythm and blues? Rock’n’roll? Ho és tot! Koko-Jean & The Tonics s’han desempallegat de les etiquetes musicals amb les quals s’intenten encasellar els grups, per fer cantar i fer moure el cul al públic.

El so és fresc, excitant i definit per una química musical indubtable amb els seus nous companys, uns músics capaços de brillar per ells mateixos. Però els secrets amagats als ritmes d’aquest EP us esperen a vosaltres, els oients, perquè els descobriu.

Res d’espòilers, doncs. Ha arribat el moment de deixar de llegir, de posar el seu nou EP, d’apujar el volum i de demostrar de què sou capaços ballant al ritme de Hairwhip.

Intèrprets:

Koko-Jean Davis, veu
Anton Jarl, bateria
Victor Puertas, hammond
Dani “Patillas” Baraldés, guitarra

A cals Brugarol -família de l’alta burgesia catalana- la filla, l’Anna, activista social i feminista, decideix canviar-se el primer cognom pel de la mare: “No abatrem el patriarcat fins que no ens diguem com la mare que ens ha parit.” Per a l’Antoni Brugarol, és inconcebible que la seva filla ja no es digui Brugarol, un dels cognoms amb més solera de la comarca. Per això recorrerà a tota mena d’argúcies i xantatges perquè l’Anna es faci enrere.

Ramon Madaula escriu i protagonitza una comèdia familiar amb grans dosis d’humor àcid i intel·ligent, que enfronta cara a cara les contradiccions dels seus protagonistes.

Dues generacions i dues maneres d’entendre el món en una societat on tots voldríem creure’ns un model de coherència absoluta.

Autor: Ramon Madaula
Direcció: Mònica Bofill
Intèrprets: Ramon Madaula, Jaume Madaula i Estel Solé
Producció: Bitó